Article: Prat arrossegarà penalment a Mas? Arrossegarà a Boi Ruiz?

Alfons Quintà  03/03/2013 22:01

La detenció, escorcoll del domicili i multiimputació de Prat (acompanyades de les de Carles Manté) representen un nou paradigma que diria l’admirat Thomas Kuhn (1992-1996).

L’efecte de les fotografies de Prat, al mig de dos guàrdia civils, es va traduir a l’endemà en moltes cares somrients en hospitals i centres sanitaris. Haurien de tenir una actitud semblant tots els usuaris de la sanitat, degut al que Mas ens fa caure a sobre. Ara bé, la majoria de polítics van callar. Les meves paraules són pel primer grup i el meu enteniment està al seu servei.

L’agoserada insolència de Boi Ruiz 
Una altra gran notícia va ser l’agosarada insolència de Boi Ruiz, mostrada en una entrevista a 8TV quan Prat i Manté estaven detinguts o sent posats en llibertat.

Ruiz va gosar dir que Innova és “una empresa gens(sic) vinculada a res (sic) de sanitari” afegint que és “un grup d’empreses que no tenen res a veure amb res (sic) de sanitari” i que el tema “no seria res per aquest govern”. Ruiz es superava a si mateix. Ja no tenia credibilitat. En faltar grollerament a la veritat, ara en té encara menys.

Dir això quan hi ha sumaris oberts no és pas un signe de respecte per la intel·ligència dels membres del poder judicial. M’he passat un any i mig escrivint que Innova i Prat eren el paradigma de la maldat sanitària, per a que ara, el savi (o ase) de set soles de Ruiz se li acudeixi desmentir-ho. Té dret a fer el ridícul i a retratar-se amb el que és una seva actitud habitual. Faria bé invocant al seu sant, Sant Boi.

Mentida i supèrbia, males amigues 

Els boomerangs solen tornar al lloc des d’on han estat llençats, mentre que la mentida i la supèrbia solen ser males amigues. Ruiz no pot fer oblidar que Innova, a través del seu “Grup Salut”, on hi figura “Sagessa”, cent per cent d’ Innova, controla la sanitat de cinc comarques. Innova és un model sanitari fallit, si bé, malgrat això, Josep Prat, Boi Ruiz i Artur Mas volen aplicar-lo a tota la sanitat catalana, amb els aplaudiments demagògics de l’aventurera ERC. Dir que els elefants volen no els fa aixecar de terra.

Hi ha mil proves. Però una de recent és ben simple. En l’informe de Pricewaterhousecoopers que publicà aquest diari era visible que pràcticament no hi havien canvis que afectessin a les comarques tarragonines. Era perquè allí, gràcies a Prat i a Innova, ja han imposat, o estan acabant d’imposar, la destrossa que ara està implementant Ruiz en el conjunt de Catalunya. El model Innova i l’actuació de Prat han fallit. Però ells volen que sigui el model del conjunt de Catalunya, malgrat ser més car i reduir l’atenció sanitària de manera brutal.

La majoria de polítics callant 
S’entén el silenci de la majoria de polítics. Amb Innova i Prat (sense oblidar Manté) ens trobem davant l’extrem d’un fill que ells no saben (o no volen saber, ni poden pensar) on pot portar. Cal desitjar que l’actuació judicial vagi tan lluny com sigui possible. Hauria d’anar acompanyada d’un més acurat coneixement de l’ actual barbàrie sanitària per part de la ciutadania.

En aquest marc genèric, aquesta crònica intentarà exposar com la caiguda de Josep Prat podria arrossegar la del president de la Generalitat i també, per raons diferents, la del conseller de Salut, Boi Ruiz. El títol de la crònica es correspon al seu contingut concret.

Quant a deturar la destrucció sanitària hi ha una mala notícia. És el recolzament d’ERC a Mas en aquest tema. ERC afirma que vol el que en diuen “independència”. Però l’únic clar és que no volen que visquem massa, ni en bones condicions. A més li requereixen a Mas que ha d’acusar de la seva barbàrie sanitària a “Madrit”. Mas ja ho feia, encantat i content, des de sempre i en tot.

El “conxorxi” sanitari 
Un altre aspecte, mig bo i mig dolent, és com s’ha informat del tema. La sinistra TV3 ha callat o mentit. En la línia de Boi Ruiz, volen carregar el mort a l’ ajuntament de Reus (per cert en mans de CiU) i a la llarga etapa de sociovergència sanitària.

Certament, hi ha una gran responsabilitat inicial (i no només) del PSC, personificada per Josep Abelló, alcalde socialista de Reus, del 1985 al 1991. Va portar Prat a la sanitat i és el gran pare del preocupant Consorci Sanitari de Catalunya, esdevingut Consorci de Salut i Social de Catalunya. M’agradaria que un jutge o un fiscal aclarís què s’hi ha fet. Innova no hagués pogut existir sense el consorci i el consorci (o conxorxi) no hagués pogut fer el molt mal que ha fet sense Innova, que controla la sanitat en cinc comarques catalanes, al sud de Reus, gràcies al “conxorxi”. Aquest avui és un gran instrument de control polític i social de CDC. Abans ho fou del PSC.

Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez 
També cal destacar l’anterior alcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez. Ho fou del 1999 al 2011. Pérez encara mostra admiració per Prat, que ja són ganes. En aparença és d’una ximpleria còsmica. Tot indica que rebrà una clatellada i farà veure que no sap d’on ve. Pérez és membre de l’Executiva del PSC, cosa irracional, i fa manifestacions al·lucinants. Ha arribat un moment en que costa creure que pugui ser tan babau. Per tant, pot tractar-se de mer cinisme. El que va manifestar Pérezdesprés de la detenció de Prat i de Manté fa caure d’esquenes.

Per evitar confusions, cal afirmar, perquè es pot provar, que quan Prat ha tingut més poder és a partir de fa dos anys i gairebé mig, quan Mas va arribar a la presidència de la Generalitat. Mentre que incomprensiblement, Pérez és membre de l’Executiva del PSC i Josep Prat també incomprensiblement continua sent avui mateix, oficialment, conseller àulic de Mas, en tant que membre, el més determinant, del Consell Assessor (del President de la Generalitat) per a la Sostenibilitat i Progrés del Sistema Sanitari. El nom avui resulta còmic.

Primer al “Diari de Girona” 
La revelació del gran tema Prat i Innova va començar per la meva decisió, presa en solitari i sense cap ajut, d’escriure un article al “Diari de Girona” del 25 d’octubre del 2011, titulat “La sanitat catalana privatitzada furtivament”. Partint d’un comentari sentit a peu dret i de passada, vaig interessar-me per Josep Prat i pel holding de base sanitària Innova.
Només vaig sentir que a les Terres de l’Ebre hi havia un “gran mullader” i que Mas i Boi Ruiz ho prenien, ai las, com model. Prat era l’home omnipotent en sanitat, escollit per Mas, per això el va nomenar president de l’ Institut Català de la Salut (ICS) funció clau per a la destrucció del model sanitari llavors existent.

A Prat se’l situava molt per damunt de Ruiz. Però, ai las, ningú no n’havia dit o escrit res sobre Prat i Innova, excepte banalitats i lloances. Després de que jo n’hagués escrit, fins i tot exconsellers de Sanitat m’han dit que feia decennis que Prat era l’ home més important de la sanitat pública. Per a que, en un país tan petit i en un tema tan cabdal, hi hagi hagut anys d’opacitat calen complicitats, ben inclòs en el camp mediàtic.

Ara el diari ‘El País’ ha escrit que ell va destapar el tema. Mentre no cremin les hemeroteques no passa res. Tot el que he escrit porta data, per tant, si aquell diari obrés honestament, no hi hauria res a dir, excepte precisar que per redactar aquell article no vaig comptar amb cap ajut de ningú. La situació escandalosa de Prat i d’ Innova era tan palesa, que en vaig tenir prou usant només informació pública. Els ases que creuen en “dossiers”(jo juro que no n’he vist mai cap) i en trobades a mitjanit continuaran sent ases.

Apareix feliçment la CUP 
Alguns han dit que tot va començar amb una denúncia de la CUP, partit que sempre ha dit que el tema va ser destapat pel meu article. Quan el vaig escriure no coneixia a ningú de la CUP, organització que setmanes després em trucà, des de Reus, per a que la formés, cosa que l’honora i que vaig fer molt a gust.

Més tard, David Vidal, honest cap de la CUP i també regidor de Reus, ha estat i és un element clau en la lluita contra les maldats Innova i Prat. Respecte el meu i el seu paper, David Vidal sempre ha dit la veritat, o sigui el mateix que jo. Ell no menteix. Res no va de medalles, sinó d’acreditar que l’escàndol avui consagrat hagués hagut de ser revelat molt abans, si a Catalunya no hi hagués una gran “omertà”, que diuen a Sicília.

“Cafè amb llet” 
Durant mesos, i encara ara, ha estat un combat molt en solitari. També hi ha destacat la revista “Cafè amb llet” i els seus vídeos, és a dir Dante Albano i la seva esposa, Marta Sibina. En tot el que ha passat i passarà a les comarques de La Selva i d’ El Maresme (per tant respecte a Xavier Crespo, Ramón Bagó i també Carles Manté, com a mínim) ells dos han estat els capdavanters indiscutibles, sovint també molt en solitari. Ho dic sense cap menyspreu per sindicats minoritaris, ni per l’entitat Dempeus ni l’organització de Girona d’Iniciativa que em va permetre pronunciar una conferència. Moltes gràcies.

En tots els casos, hi ha hagut immensos silencis polítics i dels grans sindicats dits de classe (CC.OO i UGT) dels quals ja n’he informat amb detall, al cèntim quan he pogut, respecte dels ajuts econòmics que reben de la conselleria de Boi Ruiz. Això va així.

Plega Prat però encara queda Aubia 
Des d’aleshores també he escrit que la importància fàctica, és a dir real, de Prat és només comparable a la de Jaume Aubia, president de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i figura preeminent de la “CDC dels negocis”. Des de fa anys, ningú se’ls hi pot comparar, en capacitat conceptual i organitzativa, així com en ambició.

Altres, de CDC o al seu servei, poden estar fent cua per a manar. Però cap té tan poder com aquests dos personatges, cent per cent al servei de CDC. En això ningú m’ha seguit.No cal. Ara bé, qualsevol cosa que els hi tregui poder a Prat i a Aubia pot ser molt positiu en la lluita contra la destrucció de la sanitat pública. El pes de Aubia en l’ intent de privatització de l’ Hospital Clínic i en el complicat tema del Sant Pau és immens.

He sostingut i sostinc que Prat i Aubia no tenen parió quant a capacitat de crear nuclis de poder opac, amb un grau d’interès personal que confio que, algun dia, es podrà saber bé. Sense ells, Boi Ruiz no podria o no podrà dur a terme la destrucció de la sanitat que està efectuant. Aquí rau la importància de la imputació de Prat, molt més gran que la del també impresentable Manté. Aquest és sobretot un recordatori del que no havia d’haver fet mai el PSC. Però ho va fer.

La responsabilitat d’Artur Mas 
Queda clar que la CUP de Reus fou la primera en portar el tema Prat en el camp polític i jurídic. A continuació s’ hi afegí el partit municipalista “Ara Reus”. Avui són dos gran elements, molt positius. Cal desitjar que l’electorat ho sàpiga agrair. S’ho han guanyat.

En efecte, la llarga marxa judicial respecte a Prat la va iniciar David Vidal, cap de la CUP de Reus, el dilluns 9 de gener del 2012, amb una denuncia adreçada a la fiscalia de l’ Audiència Nacional. En vaig informar tot seguit.

Un punt clau d’aquella denúncia era la possible comissió per part del President de la Generalitat, Artur Mas d’un il·lícit penal pel fet d’haver designat Prat president de l’ Institut Català de la Salut (ICS) i membre del seu “Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari”, del tot adscrit a la presidència de la Generalitat. Segons afirmava la denúncia de la CUP a la denuncia a l’Audiència Nacional, la doble designació de Prat, que va mantenir els seus anteriors càrrecs a la sanitat pública i a la privada, podia constituir un cas manifest i punible d’il·licitud penal.

Incompatibilitats manifestes de Prat? 
La denúncia de la CUP a l’Audiència Nacional, ara competència de la fiscalia del jutjat número tres de Reus, té molta base. En tots els seus punts (i són variats) descriu una situació d’incompatibilitats que jurídicament semblen ben manifestes. És una denúncia clau que, a més ha estat objecte de cinc ampliacions per part de la CUP. Va molt més enllà del tema Shirota, del que ja parlarem i que ha estat present en les informacions mediàtiques, com si fos l’ únic element dels darrers fets. Que passaria amb Mas si aquell il·lícit penal fos reconegut judicialment?

De moment, la mateixa fiscal està treballant un tots els temes. Per això, en un moment de l’interrogatori de Prat i de Manté van haver de sortir del despatx de la fiscal els representants legals d’ “Ara Reus” que només havien iniciat accions en una petita part del tema. Judicialment, la bola és molt més gran.

La bola inclou una denúncia presentada per la CUP a l’OLAF, l’ organització de lluita contra el frau de la Unió Europea, pel presumpte mal ús per Innova i per Prat dels fons FEDER. El procés segueix el seu curs. Les autoritats europees estan al dia de tot el que passa a Reus i en el marc penal espanyol. I viceversa. La bola roda.

Pel meu article denunciant, per primera vegada, a Prat i a Innova no vaig tenir fonts actives, però si que vaig consultar Internet, on apareixia, com aquell que res, el que em va semblar que eren un seguit d’incompatibilitats manifestes per part de Prat. Mas no podia ignorar-ho ni podia haver-hi cap confusió. O sigui que Mas no pot usar l’eterna excusa de que “jo no ho sabia”. La informació emesa per la pròpia Generalitat en el moment dels nomenaments de Prat com president de l’ ICS i com conseller àulic de Mas deixa paleses les possibles incompatibilitats. Tot sembla força obvi i era ben públic.

Tothom pot consultar la llei 21/1987 de 26 de novembre, aprovada pel Parlament de Catalunya el 26 de novembre d’aquell any i la llei 13/2005 de 27 de desembre, aprovada també pel Parlament de Catalunya. Són lleis que no venen de “Madrit” sinó que naixeren i foren aprovades en el legislatiu català.

Manca de respecte per lleis catalanes 
Vaja, si unes lleis no es respecten perquè venen de “Madrit” (fins i tot les obligades per directives europees) ni tampoc es respecten les catalanes, ¿què tenim? Segurament el “kaos”, mot (amb k) que apareixia en un horrible document sobre l’ICS presentat per Boi Ruiz i del que hi ha el convenciment unànime (crec que fins i tot el reconeixement) de que va ser obra de Josep Prat. Augurava l’esmicolament i destrucció d’aquell ens, ara de fet aplaudits per ERC.

Aproximant-nos al procediment penal on s’ha imputat per sis presumptes i greus delictes a Prat i a Manté, tot indicaria que hi hagut o hi haurà una acumulació de sumaris. Com a mínim, un d’ells encara està qualificat de secret. Podria continuar sent-ho potser per un parell de setmanes. No hi pot haver cap dubte de que la fiscal de Reus també està al corrent de les diligències del Tribunal de Comptes espanyol i viceversa.

Poden incrementar les imputacions penals 
Res no indica que processalment les imputacions hagin de quedar com estan ara. Més aviat sembla que poden incrementar. Un d’aquests increments pot anar en el sentit d’afectar al President de la Generalitat per haver nomenat a Prat per a funcions que estaven afectades “ab initio” d’incompatibilitats. Per tant, podien constituir un il•lícit penal. Ja es veurà.

D’entrada hi havia un conflicte d’interessos com una casa de pagès, al·lusió escaient i també lògica. En efecte, Mas, enemic confés de la juridicitat més elemental, gestiona la cosa pública com faria un propietari rural carlí, manant en la seva masia. O sigui que hi ha elements sociològics explicatius d’aquell il·lícit penal, però no pas eximents, ni tan sol atenuants. Ans al contrari, atès que l’alarma social causada és ben palesa.

Juridicitat, independència i “Führerprinzip” 

En el món anglosaxó tot estaria dat i beneït. En canvi, si Catalunya fos independent segur que Mas restabliria el nefast model del “Führerprinzip” (el cabdillisme) un concepte anterior al nazisme. Fou concebut per Hermann Graf Keyserling, que mai no va ser nazi, si bé el maleït i ultrareaccionari concepte del “Führerprinzip” va ser assumit i potenciat pel nazisme.

Si, per desgràcia, fos establert aquí, Mas – personatge messiànic — exposat com un nou Moisés, amb el seu consentiment — podria moure un dit i aconseguir que a Prat i a Manté se’ls hi fessin sengles monuments. ERC ho aplaudiria si la pedra dels monuments no fos del que ells en diuen “el país veí” (Espanya)?

Per concloure, per avui, aquest delicat apartat del multiforme tema Prat, Innova i Manté, cal suposar que l’autoritat judicial es pronunciarà expressament sobre la juridicitat i licitud penal, o no, dels nomenaments de Prat. És un aspecte important de la primera denuncia formal de la CUP, que processalment va començar la seva trajectòria a l’ Audiència Nacional. A més, aquesta denúncia ha estat objecte de cinc ampliacions. Esperem confiats, com vam estar esperant les sis actuals imputacions penals de Prat i Manté. No ha estat gens malament.

Més accions judicials 
Hi ha més. Hi ha la denuncia presentada pel regidor de la CUP de Reus David Vidal a la Fiscalia del Tribunal de Comptes, el març de l’any passat. També en tinc un bon coneixement. D’entrada, va contra la decisió d’ Innova de concedir a la inefable empresa “Shirota Functional Foods, SL” (amb un capital social de només 55.020 euros) un aval per un import límit de tres milions d’ euros. Va ser gairebé paral·lela a una presentada pel partit “Ara Reus”.

Potser la llista de possibles sorpreses judicials no està tancada. En efecte, fonts directes m’informen de que el treball aparentment fictici de Carles Manté podria ser una certa norma de fet per a aquells membres de clans sanitaris, sigui el socialista, com Carles Manté, o el de CDC, que ho necessitessin. És a dir que hagin perdut un càrrec públic i no tinguin cap feina privada.

L’empresa instrumental de Boi Ruiz 
En aquest ordre de coses destaca el fet que no està gens clar si del 2007 al 2010 Boi Ruiz hagués pogut tenir ingressos suficients i sabuts. En aquell període va ser president de la Unió Catalana d’ Hospitals, càrrec que no estaria retribuït, com tantes presidències, per les quals es solen percebre només dietes.

Ara bé, tenia una societat de consultoria, la “Know-How Advisers, SL” inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona per Boi Ruiz i la seva esposa el 5 de gener del 2009. Indicava que dirigia els seus serveis a “les administracions públiques, centrals i regionals” i “als centres sanitaris de les seves xarxes de proveïdors públics”.

El Servei Català de Salut i Boi Ruiz 
No citava l’ICS ni el Servei Català de la Salut, ens contractador i pagador del que fou director general Carles Manté. No calia: en l’objecte mercantil de la societat familiar de Ruiz s’entenia tot. Aquest diari en va publicar dos articles, un d’ells força llarg “Know-how, l’empresa mercantil sanitària de Boi Ruiz” i un més curt “Possible conflicte d’interessos de Boi Ruiz”. Són del3.7.12 i del 13.2.13.

Llavors no vaig poder anar més enllà del que vaig escriure. No podia, o hagués estat molt complicat obtenir massa detalls. Com per exemple la comptabilitat de l’empresa de Boi Ruiz i esposa. Però ara l’autoritat judicial potser pot fer-ho. Tornem a esperar, perquè en efecte no és el mateix una presumpte pràctica puntual o un sistema establert. No en sé res, excepte que el concepte de consorci criminal és contemplat pel Dret Penal espanyol, gens afectat per cap “Führerprinzip”. Per sort, i que duri.

Un fet aïllat o una possible pràctica? 
Els elements indiciaris bàsics són elementals. Un d’ells es veure si constitueix una norma de fet el que d’un dirigent del sector públic sanitari (com potser Carles Manté) passi a cobrar per pretesos assessoraments d’una empresa mercantil lleument sanitària però de capital públic. El debat.cat ha tingut accés al document que Manté va presentar a Innova el passat agost. No sembla convincent respecte a que fes una feina real.

Un altre raonament indiciari igualment elemental és preguntar-se si, atesa l’amplitud i l’abast de les funcions de Josep Prat entre 2007 i 2010, ¿quines feines públiques o privades es podien a terme a Catalunya sense que calgués el beneplàcit o la col·laboració, o l’ajut, o el que fos, per part de l’avui multiimputat Josep Prat? Aquest estava omnipresent i era més que potent, en la sanitat catalana, tan pública com privada. Quines feines de consultoria efectuà Boi Ruiz? Serien tan vagues com les expressades en el seu escrit per Manté?

Caldrà seguir el nou paradigma 
Avui hi ha hagut una llarga crònica Ha estat una mera introducció. Estem en un nou paradigma i molt depèn de que alguns tinguem l’oportunitat d’exposar-ho públicament. Per mi no quedarà. Si puc ho faré, malgrat que costa. Mentrestant, Boi Ruiz continuarà tirant trets contra la poca (o cap) credibilitat que li pugui quedar. És un efecte col·lateral significatiu i ben positiu. Com ho seria esbrinar per qui va treballar la consultoria de Boi Ruiz i esposa. Clarificar-ho evitaria males assimilacions, cosa avui possible.

Font: Eldebat.cat Prat arrossegarà penalment a Mas? Arrossegarà a Boi Ruiz?

Advertisements

One thought on “Article: Prat arrossegarà penalment a Mas? Arrossegarà a Boi Ruiz?

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s